dilluns, 2 de novembre de 2015

MILLORANT L'APNEA (Certificació SSI)

Aquest estiu passat ha estat un dels estius que he anat menys a pescar.
Tot i així, alguna coseta he anat punxant.
Després de pensar-m'ho algun temps, he decidit treure'm alguns nivells d'apnea amb certificació SSI (Scuba Schools International).

Em vaig posar en contacte amb Lassdive Freedive L'Estartit concretament amb Miquel Cladera, apneista instructor, i des de llavors tot va anar rodat.
Allà vaig conèixer la Gisela, que es diposava a fer les últimes proves que li quedaven pendents per l'acreditació de Nivell III.
En aquest cas concret, poca gent, però molt bon rotllo. (Per cert, no m'oblidaré mai de la cara de la Gisela després d'una apnea de -30m. Felicitat en el seu estat més pur).
L'experiència ha estat molt bona. L'apnea, igual que la pesca submarina, sempre m'ha cridat molt l'atenció, estem d'acord que quan es pesca es fa en apnea, però té un objectiu diferent.
Algunes de les coses que feia no eren del tot correctes, així que he tingut l'oportunitat de millorar sobretot en seguretat.
En la proba d'apnea estàtica en piscina em va sortir un temps de 4:08 min.
Cara de felicitat després d'una estona de relaxació i una bona apnea

Les proves de profunditat no em pensava que les pogués passar degut al refredat, però vaig poder compensar fins a pràticament -24m sense forçar.

D'esquerra a dreta
Miquel Cladera (Instuctuor SSI), Gisela i jo.
En aquest curs també s'hi fa una prova de rescat a profunditat. Resumidament consisteix en recollir un company des del fons, portar-lo a la superfície i reanimar-lo.


En definitiva. Seguirem endavant per mirar d'assolir el nivell III. Després, ja veuré què faig.


dimarts, 7 de juliol de 2015

DENTÓN, DENTEX, DÉNTOL A L'ESPERA (Vídeo captura)

Ja feia uns dies que els hi anava al darrere, però no acabaven d'entrar-me del tot i preferia no disparar abans que espantar-los i no veure'ls més.
Després de dues jornades infructuoses, el treball i la paciència han donat els seu fruits.
Malgrat que aquests últims dies no n'hagi pogut pescar cap, m'han fet gaudir moltíssim.


Un tir molt llunyà però encertat m'ha donat aquest bonic exemplar de Déntol.
En aquests tres dies que els he vist, n'he après més que mai. Començo a entendre el seu comportament quan es troben en grup i quan estan sols.
Aquesta és la pesca que m'agrada, la que m'enganxa de veritat.







dissabte, 25 d’abril de 2015

MERO MACO CAP A CASA

Després de treballar ve de gust sortir una estona a visitar alguna roqueta per veure què s'hi cou.

A la primera parada em penjo tres Sargs i una Xopa al cinturó.
Canvio de lloc i estic una estona encaparrat en què allà hi he de trobar alguna cosa bona. Veig algun Sarg imperial des de lluny que surt ben espantat. Cagada meva...!

Decideixo fer l'última baixada i anar cap a casa. Preparo una bona apnea, ja que tinc pensat planejar per un baix d'uns 13-14m.

Estic planejant, observant cada forma de la roca quan de sobte veig una ombra que es mou. Per la forma sé que és un Nero, no en tinc cap dubte.
Pujo cap a d'alt i em preparo una altra bona apnea. Ja sé més o menys per on serà, així que no puc fallar.
Baixo, el veig de cares i no m'ho penso. Tir perfecte, letal, i cap a la superfície.



dijous, 16 d’abril de 2015

DÉNTOL A DOS

El diumenge vam tenir una gran dia de pesca...
Un Corball, un parell de "papus" per a l'arròs i com a estrella de la sortida... un Déntol que s'acostava als 5 kg.

Una captura a dos.
Una bona sang freda del company Pinos en esperar-se a tenir-lo a tir.
El tir no massa afortunat degut a la implacable rapidesa del Déntol. Gran decisió d'en Pinos en obrir el carret al màxim perquè no s'acabés d'estripar.
Un gran esprint per arribar just a temps i travesar-lo per la part del cap.
I així va ser com el vam poder pujar a la barca.


diumenge, 5 d’abril de 2015

DEL MAR A LA MUNTANYA

Aquest cap de setmana he pogut gaudir de dos esports completament diferents.

Dissabte vaig anar buscar sèpies i vaig tenir la sort de trobar-ne un parell. La idea era trobar-ne més, però no em puc queixar, una d'elles feia gairebé dos quilos.




Diumenge a les 8 del matí: cursa de muntanya per les Gavarres amb la millor companyia possible.
24 Marxa Popular de Vall-llobrega 2015.



 




diumenge, 16 de novembre de 2014

SARD IMPERIAL "AL CANTO"

Torno a l'aigua, després d'unes 4 setmanes en sec per compromisos personals.
M'ha costat agafar una mica de ritme, però no em puc queixar, m'ho he passat de conya.

He vist 3 Meros que no he disparat pel seu tamany, el més gran devia fer un quilo, així que he preferit gaudir-los i esperar trobar-los quan siguin grans.

Us deixo el vídeo d'un Sard Imperial que he penjat a la boia.


dissabte, 20 de setembre de 2014

DENTEX DENTEX (vídeo captura)

La captura d'aquest matí m'ha donat una gran alegria.
Feia temps que hi anava al darrere però no hi havia manera. Ara ja està, ja puc dir que he agafat un Déntol com déu mana.
Tot esforç té la seva recompensa, tard o d'hora.



Vídeo de la captura

dissabte, 6 de setembre de 2014

IMPERIAL IMPOSSIBLE DE FALLAR 1,2KG (vídeo)

Feia dies que no veia l'aigua tan i tan parada, semblava que estigués a la piscina i no al mar.
Avui en una de les esperes que he fet, m'ha entrat a morir aquest sard imperial.
Era més difícil fallar-lo que tocar-lo, així que el final és d'esperar.
Aquí us deixo el vídeo de la captura.



dimarts, 19 d’agost de 2014

DIES DE SECÀ

Ja fa uns quants dies que no em poso a l'aigua.
Això de fer vacances em trenca una mica el ritme de pesca.
Fa una estona estava repassant vídeos que tinc arxivats i n'hi ha algun, que tot i que al contingut no hi ha captura, és una bona apnea a una bona profunditat.
Com ja és sabut, la pesca m'agrada, però practicar apnees també, encara que no pesqui. Em dona moltíssima pau i em relaxa.
De fet, hi ha vegades que vaig a fer apnees, però sempre m'acompanya a la mà un fusell, perquè ja se sap què passa, el dia que no el portes és quan passa la peça de la teva vida per davant.

Bé, després de tota aquesta explicació us deixo amb el vídeo:

dissabte, 2 d’agost de 2014

SARD 1KG

Aquest matí no tenia gaire clar que fer, si anar a pescar o no.
Però ja que m'havia despertat he decidit anar-hi.
L'aigua estava molt tèrbola i per algunes coses és bona i per les altres no tant.
Els peixos no et veuen tant, però tu tampoc els acabes veien a ells...
En definitiva, en una de les baixades he trobat un grupet de varades i en mig de totes elles un preciós sard que després d'un dir des del darrera però molt afinat, l'he pogut penjar a la boia.