dijous, 24 de juliol del 2014

TARDA DE SERVIOLES

Aquesta tarda després de treballar m'he escapat i he anat a pescar una estona.
M'he creuat amb 3 dorades maques però no he tingut ni la més mínima possibilitat.
En una de les esperes m'ha entrat un grupet de servioles (verderols) i aquesta vegada sí que he tingut un tir més que clar.

Al final de la tarda m'he penjat al cinturó dos verderols i n'he perdut un tercer que s'ha escapat a l'últim moment.

dijous, 17 de juliol del 2014

MERO AL ACECHO

Per mi, uns dels millors vídeos que he gravat,  per la baixada, l'apnea, la suavitat, la tècnica d'aproximació i el tir.


dilluns, 7 de juliol del 2014

MERO A L'ESPERA

Ja fa unes setmanes que en una mateixa pedra hi veig un parell de Meros.
Bé, el tema és que m'ha estat impossible pescar-los, ja que a fora del forat només he tingut opció un sol dia i la vaig deixar escapar.
L'altre tema és que quan es fiquen dins els forats, és totalment impossible veure'ls.

Aquestes setmanes he estat veient-los, un clarament més gros que l'altre, però a la vegada més desconfiat que el petit.
Sempre he anat fent la baixada al mateix punt i alguna cosa havia de canviar, ja que com deia Einstein:
"No pretenguis tenir resultats diferents fent sempre la mateixa operació".

Així que encara que no ho veia massa clar em vaig deixar veure de lluny pel costat de la pedra on sempre baixo. I allà estaven. El gros tot i estar molt lluny va fer un cop de cua i ja no el vaig veure més. Però tenia la confiança que l'estratègia m'aniria bé i per això vaig seguir el pla.
Vaig allunyar-me encara més amb la intenció de fer una baixada per l'altre costat, tot i que no és tan bo, però creia que podia funcionar, ja que no m'esperaven per allà.

Em vaig preparar per aconseguir una apnea llarga, cop de ronyons i cap avall.
La baixada va ser lenta, i em vaig apartar del punt desitjat perquè no volia que em sentissin.
En arribar a lloc, i em vaig quedar immòbil durant uns quants segons. Després vaig avançar lentament ajudat amb una mà sense moure les aletes.
Va ser en aquest moment que el vaig veure, era el mero més petit, l'altre, tal i com m'esperava ja no hi era.
Va acostar-se cap a mi i jo vaig recular immediatament per amagar-me, intentant augmentar més la seva curiositat.
Vaig tornar a treure el cap i el vaig veure de cares, molt lluny per un tir, fins i tot per al roller. Però què carai, sabia que no ho tindria força més bé la pròxima vegada, així que no vaig dubtar i vaig disparar.

Vaig veure com desapareixia la fletxa i el Mero, no sabia si l'havia tocat fins que per sorpresa vaig veure com el fil de niló quedava tensat i començava a bellugar-se. Premi! Tir bo i Mero cap a casa després de 3 setmanes de veure'l.